REFLEXIÓ SOBRE L’ACTUAL SITUACIÓ DE L’EDUCACIÓ PEL QUE FA ALS SEUS RESULTATS I A L’ACTUAL CONTEXT DE CRISI ECONÒMICA I ALT ÍNDEX D’ATUR


·         La crisi econòmica està tenint efectes devastadors en el nostre mercat de treball. La taxa d'atur no ha deixat d' incrementar- se d'ençà l' inici de la crisi i s'ha situat molt per sobre de la mitjana dels països del nostre entorn. La incidència de l'atur, d'altra banda, s'ha manifestat de manera clarament desigual entre la població i ha afectat amb molta més intensitat a determinats col·lectius, amb especial virulència entre la població més jove. En concret, amb dades corresponents al segon trimestre de 2012, entre els 16 i els 24 anys la taxa d'atur era del 51.6% en el cas de Catalunya.


·         A més, cal tenir present que al nostre país l'any 2011 el 22% dels joves de 16   a 24 anys (quasi 140.000 persones) ni estudiava ni treballava Unes dades que per l'efecte de la crisi econòmica s'han incrementat en més de vuit punts percentuals d'ençà de l'any 2007 i que es troba molt per sobre dels nivells existents a la resta de la Unió Europea (al voltant del 16%).

·         Tampoc són gaire millors les dades relatives a l'abandonament escolar prematur. Segons dades que acaba de presentar la Fundació Jaume Bofill en el seu darrer Anuari , l'any 2011 a Catalunya el 26% de la població de 18 a 24 anys abandona el sistema educatiu sense haver superat els ensenyaments secundaris post-obligatoris, el doble que la mitjana de la Unió Europea (13,5%) i molt lluny de l'objectiu del 10% que marca l'Estratègia Europa 2020.

·         Dades que, en definitiva, ens donen idea de la magnitud del problema i ens fan veure que estem davant d'una situació que no es pot perllongar perquè a mig i llarg termini afectarà directament la competitivitat de la nostra economia.

·         Està clar que el futur del país, de cadascun dels nostres municipis, dependrà en gran mesura de les capacitats i oportunitats dels ciutadans i de l'esforç competitiu del sector productiu. Per tant, serà necessari disposar d'una formació professional a l'alçada de les noves necessitats.com una oportunitat per sortir de l'actual situació de recessió i com una eina per augmentar la nostra productivitat en un món cada cop més competitiu.


·         Per a millorar aquests resultats, cal un model d'orientació professional  que contribueixi de manera decisiva a millorar les expectatives laborals i de formació de les noves generacions

·         Els municipis, per la seva proximitat al territori, tenen un potencial únic per contribuir positivament a l'hora abordar  reptes en col·laboració amb els centres educatius i de formació, les empreses, les organitzacions empresarials i sindicals i altres agents del territori

·         Els municipis han de poder i voler ser cor responsables en aquest  àmbit d'actuació. Una voluntat d'implicació com:
1.    La promoció de la formació professional
2.     L 'impuls d'iniciatives emprenedores
3.     El foment de la relació entre els centres educatius i l'empresa
4.      L'oferta de sortides a l'alumnat que no acredita l' ESO
5.    El desenvolupament de dispositius d'inserció laboral.

·         L'actual Llei d'Educació reconeix al món local. Una normativa que dóna als ajuntaments la capacitat de participar en les decisions que afecten, per exemple, als programes de transició de l'escola al treball, a la formació professional i a la formació de persones adultes.

 Reptes específics que cal afrontar des de les administracions locals amb objectius fonamentals:

      1-    Millorar l'adequació de l'oferta formativa a les necessitats reals del teixit productiu del territori.
      2-    Impulsar la interrelació entre els recursos formatius locals i els centres de referència en el marc de l 'impuls dels centres integrats.
      3-    Definir un model territorialment equilibrat d'orientació professional dels joves i la millora de l'ocupabilitat dels aturats mitjançant la formació.
     4-    Reduir les taxes d'abandonament escolar prematur,abordant  els problemes
     5-    Adequar la formació professional a les necessitats productives de l'entorn, donant suport als ajuntaments en la planificació i coordinació d'aquesta
     6-    Reforçar els programes d'orientació i de transició escola- treball i al llarg de la vida així com l'oferta formativa que permeti la reincorporació al sistema educatiu o la millora de la qualificació professional.
     7-    Vincular l'educació permanent a l'oferta de formació professional per facilitar itineraris de qualificació personalitzats als municipis

Només si s'hi impliquen totes les institucions i agents socioeconòmics podrem enfrontar-nos a aquests reptes amb garanties.
No cal dir que l'abordatge d'aquests reptes i la situació actual tenen prou pes com per justificar que les polítiques d'orientació i formació professional siguin una de les prioritats de l'actual mandat per a l'Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies.

Font:   XIX Fòrum local d'Educació

.

Què és una Cooperativa?


Les cooperatives són grups de persones que s'uneixen voluntàriament per crear una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica.

Els principis i valors que regeixen una cooperativa estan definits en la Declaració de la Identitat Cooperativa, adoptada per la II Assemblea General de l'Aliança Cooperativa (ACI). Són:

  • Gestió democràtica per part dels socis: les cooperatives són organitzacions gestionades democràticament pels socis, que participen activament en la definició de polítiques i la presa de decisions. Les persones escollides per representar i gestionar les cooperatives en són responsables davant els socis.
  • Participació econòmica dels socis: els socis contribueixen equitativament al capital de les cooperatives. Part d'aquest capital és propietat de la cooperativa. Els excedents es destinen al desenvolupament de l'empresa, dels seus socis, de la col.lectivitat i de l'entorn.
  • Adhesió voluntària i oberta: les cooperatives són organitzacions voluntàries, obertes a totes les persones capaces de fer-ne servir els serveis i disposades a acceptar les responsabilitats de ser-ne sòcies.
  • Autonomia i independència: les cooperatives són organitzacions d'autoajuda, autònomes i gestionades pels seus socis.
  • Educació, formació i informació: les cooperatives faciliten la formació dels socis, càrrecs electes i treballadors, per tal que tots puguin contribuir de forma eficaç al desenvolupament de la seva cooperativa. També informen al públic en general sobre la naturalesa i beneficis de la cooperació.
  • Cooperació entre cooperatives: les cooperatives poden assolir el seu màxim potencial i enfortir el moviment cooperatiu mitjançant el treball conjunt a través d'estructures locals, nacionals i internacionals.
  • Interès per la comunitat: les cooperatives treballen per aconseguir un desenvolupament més sostenible.

Aquest model d'economia social pot ser una sortida i un instrument per a combatre la crisi i salvar o crear nous lloc de treball.


Font de la informació: “El cooperativisme: una sortida contra la crisis'”, article del recull Cooperativisme contra la crisi? Editat per la Fundació Pere Ardiaca a Barcelona l'any 2010.


Pressupostos participatius: debat obert


Més Acció per Martorelles té el compromís de treballar per millorar la transparència i fomentar la participació dels veïns i veïnes del nostre poble en la presa de decisions que ens afecten a tots. Per això volem obrir un debat públic sobre l'establiment a Martorelles de pressupostos participatius.


Què són els pressupostos participatius?

Quan parlem de pressupostos participatius en referim a mecanismes que permetin la participació directa dels veïns i veïnes en l'elaboració dels pressupostos municipals.

Cal assenyalar que no es tracta de qüestionar la responsabilitat de l'Ajuntament en el procés pressupostari sinó de permetre la participació dels veïns i veïnes en l'establiment de les prioritats municipals i en la discussió de com distribuir els recursos econòmics existents.

Com s'elaboren els pressupostos participatius?

Una des les principals característiques dels pressupostos participatius avui és la gran diversitat de formes d'aplicació i condiciones polítiques en què es desenvolupen. Cada Municipi, en funció de les seves necessitats i la seva realitat, estableix mecanismes propis de participació, sempre amb els següents passos:
  1. Assemblees de participació oberta: formulació de propostes i elecció de delegats.
  2. Fòrums de delegats: avaluació de les propostes i priorització
  3. Concreció i elaboració final de la proposta a aprovar en el Ple
Com comencem?

La participació en els pressupostos municipals requereix d'una ferma voluntat política i de la implicació de tots, per això la teva opinió és important. Esperem els teus comentaris.

200 dies al govern


Fa només 9 mesos Més Acció per Martorelles es constituïa com a nova formació política amb el repte d'aportar al nostre poble una ACCIÓ de CANVI REAL, i només dos mesos més tard, a les eleccions municipals del 22 de maig, obtenia el suport necessari per entrar a formar part de l'equip de govern del nostre poble.

Transcorreguts
els primers 200 dies de govern creiem, com a partit, que és un bon moment per a reflexionar sobre les accions realitzades, accions que ens han portat a iniciar el camí de canvi amb el que ens vàrem comprometre.

Han
estat 200 dies per entrar en contacte amb la tasca política diària i les accions de govern, a les que anem aportat la defensa dels compromisos que vàrem adquirir amb Martorelles: hem fomentat una política del consens, no de l'enfrontament, oberta i dialogant amb els nostres companys de l'equip municipal, hem donant suport a totes aquelles accions que milloren la gestió, l'eficiència del nostre govern i contribueixen al control de la despesa, apostant per la informació mitjançant la pàgina web de l'Ajuntament, amb l'objectiu de millorar la comunicació i  la transparència  municipal.

Des de la Regidoria de Treball i Formació Ocupacional, i Comerç i Turisme, sota la  responsabilitat del nostre candidat en Ramon Galí, i a través del Servei Ocupacional de Martorelles (SOM) ha estat possible: activar la gestió ocupacional i l'assessorament a les persones i empreses, millorant la gestió de les ofertes de treball que es generen en el nostre entorn.

Es treballa per un poble més solidari, més actiu, impulsant l’emprenedoria de les persones a l’atur, conjuntant iniciatives per aconseguir formació, apostant per els autònoms la micro empresa i el cooperativisme 

Mitjançant la Regidoria de Comerç es dona suport als comerciants per potenciar el  mercat, les bodegues D.O Alella ,el comerç , l’Agrupació Local de la Unió de Botiguers i Serveis de Martorelles, per millorar  i fer un poble comercialment actiu. No volem un poble dormitori.

Més Acció per Martorelles seguim essent el grup de persones inquietes, amb voluntat de millorar la trajectòria i el futur de Martorelles, que ja coneixeu. Per això seguirem  treballant dia a dia per un futur millor pel nostre poble.

Una educació de qualitat: projectes i recursos


La necessitat d'elaboració d'un projecte educatiu municipal neix de la resposta a la pregunta: quina escola volem?

L’educació s’ha d'entendre com un procés integral, i és per això que cal que potenciï: una moral basada en la solidaritat, el respecte als altres i a un mateix, l’acceptació de la diversitat, la responsabilitat individual i social, el coneixement del medi ambient, l’educació com a consumidor, l’aprenentatge de la vida democràtica i el respecte als Drets Humans.

L’educació no pot recaure només en l’escola, tot i que aquesta hi té un paper prioritari. És un procés obert i dinàmic, que no solsament es dóna en un espai i un temps determinat sinó que es desenvolupa en interacció amb l’entorn, la comunicació i les relacions socials; l’educació ha de ser una responsabilitat compartida.

Un projecte educatiu municipal ha de ser una eina de reflexió, de debat, de compromís i de consens; pel que es necessari que el procés s'iniciï amb un clar compromís de les administracions educatives i les entitats municipals (esplais, entitats culturals, món empresarial, entitats esportives...), amb el lideratge de l'Ajuntament, darrer responsable de totes les polítiques municipals.

Tots plegats hem d'elaborar un document on es reflecteixi:
  • Una diagnosi de la situació actual (què hi ha),
  • Els objectius del projecte (on es vol arribar)
  • Propostes de millora (què cal fer per aconseguir-ho)

El treball i la participació no acaba en un compromís o document. Cal que en aquest procés també es defineixi quins seran els organismes encarregats de dur a terme el projecte educatiu, i qui farà el seu seguiment i avaluació.

Si bé és cert que el Govern Local no té competències específiques sobre l'establiment de continguts curriculars, atenció educativa especial... no podem oblidar que són molts els objectius que es poden cobrir en un projecte educatiu municipal que contribueixen a milorar la qualitat de l'ensenyament i l'educació: 
  • Desenvolupar accions per afavorir la igualtat d'oportunitats entre l'alumnat.
  • Proposar i coordinar programes d’activitats educatives de caire preventiu als centres docents públics del poble .
  • Fomentar l'optimització dels recursos materials i humans dels centres.
  • Fomentar activitats que afavoreixin la millora de la qualitat educativa i la renovació pedagògica.
  • Endegar col·laboracions en projectes educatius que promoguin iniciatives pedagògiques .
  • Obrir l’escola al barri i a la població .
  • Optimitzar l'ús dels espais fora de l’horari escolar.
  • Potenciar i estimular l’ús d’equipaments esportius tant a nivell intern com per l’ús de l’esport extraescolar,tasca de la qual s’encarrega l’ AMPA.
  • Informar i orientar de les diferents opcions formatives i dels diferents itineraris professionals existents.
  • ...


Pel que a Més Acció per Martorelles, a nivell de partit, seguirem treballant l'elaboració d'un Projecte educatiu per a Martorelles .